Oscar a fotografia...o a postproducció?

Aquesta edició dels Oscar@ de Hollywood ha estat previsible en molts sentits. "The Artist" i "Hugo" han acaparat bona part dels premis, i ningú dubta de la seva qualitat tant tècnica com artística, encara que la primera ho ha estat en un sentit i l'altre en un altre. Seré dolent. Seré molt dolent en aquesta primera apreciació. I es que el cinema, tal i com l'entenem avui en dia, está acabant els seus dies, i aquestes dues pel.licules ho posen de manifest. 

Per una banda "The Artist", un film impecable en el qual es posa de manifest un actor de cinema mut enfrontat a un món sonor. Actualment assistim a una sèrie de canvis tècnics (cinema digital, canvis en la manera de consumir continguts, etc...) que poc a poc avancen irremissiblement. Per altra banda, "Hugo" ens mostra en forma de fabula el destí que va tenir Meliès, arruïnat, davant de les còpies pirates que van aparèixer a tort i a dret dels seus films. 

He dit que seria dolent: a algú no li sona la doble intenció d'ambdos discursos? La pirateria no és pas nova. Jo recordo fa molts anys les còpies pirates en súper-8 de "Tiburón" i de clàssics de Disney, però llavors (anys 80) feia falta molta tecnologia a la que no tothom arribava, ni la distribució de films pirates era tant fàcil ni de tant volum com ho estava sent fins fa ben poc. O sigui que ens trobem davant dos missatges. Un seria "renovar-se o morir" i l'altre "si piratejes arruines al creador". 

Deixo per al final una petita reflexió entorn a l'artifici davant el que representa Hollywood avui en dia. Hi ha un film que passarà sense pena ni glòria, sensibler i molt infantil, però que per a mi era la candidata més clara a l'oscar a millor fotografia. Es tracta de "War Horse". i això per la raó fonamental que la seva fotografia pràcticament s'ha generat en càmera, és a dir, al mateix rodatge. Davant d'artificis d'imatge totalment postproduïda com "Hugo" i imitacions d'il.luminació de cinema clàssic mut a "The Artist" (la pel.licula va ser rodada en color i posteriorment postproduïda en blanc i negre), Janusz Kaminski ha treballat de manera totalment artesanal, sense cap mena d'artifici i amb una postproducció mínima pels temps que corren, a on tot es deixa per a postproducció. Fer això avui és un mèrit absolut. 

Reivindico que avui dia és possible plantar cara a productes tant extremadament posproduïts, i Kaminski ho ha fet amb una categoria sublim. Hi ha plans d'una bellesa inigualable i que ens porten visualment a la fotografia dels grans. Perquè Kamimski és gran, mot gran. De veritat crec que s'hagués merescut un reconeixement, davant de còpies d'estil visual i l'artifici del 3d, una moda que amb el temps quedarà passatgera i relegada a l'espectacle dels videojocs. Com a mostra de la bona feina que fa aquest gran director de fotografia, us deixo una petita bobina del making of. Això sí: tal cual, sense cap trampa ni talls, tal i com es va gravar al rodatge. Valoreu vosaltres mateixos.